Seguim la recuperació ambiental a la parcel·la de l'ICFO

L'espai natural de l'Olla del Rei és un clar exemple de la capacitat que, en certes situacions, poseeix la natura per sobreposar-se a les agressions i impactes antròpics exercits sobre el territori. Situada al Delta del Llobregat, una de les regions catalanes més afectades per l'activitat humana, la zona humida de major importància de Castelldefels no deixa d'estar sotmesa a pressions de diferent caràcter que actúen posant en risc els seus valors naturals i patrimonials.

Un dels impactes més recents sobre l'estat de conservació d'aquest espai natural va ser l'intent d'urbanització promogut per l'ICFO a una de les àrees de més elevat valor biològic, on es podia observar una comunitat de prats humits de gran importància, composada per espècies com la Cesquera (Saccharum ravennae) o l'Espartina (Spartina versicolor), entre d'altres elements naturals d'interès.

Un cop la mobilització popular de Castelldefels aturà l'intent d'urbanització esmentat la parcel·la va quedar arrassada, sense pràcticament restes de vegetació aèria i amb una modificació substancial del substrat edàfic original. No obstant, desprès de pràcticament 8 mesos de l'aturada de les obres i la retirada de les instal·lacions destinades a la construcció començem a observar mostres de recuperació a l'espai. Una de les més interessants és l'aparició d'una àrea de maresmes semipermanents a l'espai més oriental de la parcel·la de l'ICFO, on hem observat espècies d'aus comunes però característiques de l'espai com el Martinet Blanc (Egretta garzetta), l'Ànec Collverd (Anas platyrhynchos) o el Corriol Petit (Charadrius dubius). Pel que fa a la vegetació, observem la recuperació lenta però consistent de espècies lligades al medi aquàtic com el Canyís (Phragmites australis), i inclús en alguns punts es pot observar la rebrotada d'alguns arbres de ribera com els Pollancres (Populus nigra). Veurem si aquest espai de maresmes es consolida i tornem a trobar espècies d'interès com l'espartina o la cesquera, presents prèviament a l'inici de les obres de l'ICFO.

No obstant, cal temps per a que tornem a recuperar els interessants hàbitats que ocuparen aquestes àrees del nostre preuat espai natural. Fins el moment l'espècie que ha guanyat més espai és el Canyís, especialment a la regió central de la parcel·la. Les àrees on el substrat ha sigut més alerat i modificat són les que presenten menys vegetació actualment, especialment la zona més meridional de la parcel·la, on podem contemplar encara graves totalment alienes al substrat original de l'espai. El potencial de la parcel·la és enorme, no la perdrem de vista!

Rebrots de Pollancre (Populus nigra) en primer pla, arbre de ribera característic de les zones humides del nostre territori, a la parcel·la en recuperació.

Zona inundable ocupada de forma semipermanent per aigua, formant un hàbitat de maresma encara no ocupat per la vegetació de gran interès, a la parcel·la en recuperació.

Canyís (Phragmites australis) en primer pla, espècie que està essent una de les pioneres en guanyar espai a la parcel·la en recuperació.

Comparativa entre l'estat de la parcel·la en recuperació en un dels trams menys recuperats i més afectats per les obres ja aturades de l'ICFO (dreta) i l'hàbitat amb la vegetació original (esquerra), prats humits amb jonça marina, joncs, cesquera, ... i d'altres espècies de gran interès botànic.

Des de la Plataforma Salvem l'Olla del Rei reivindiquem aquest terreny com una zona d'elevat interès per seguir la recuperació de la vegetació de prats humits de l'espai natural, així com consolidar aquesta petita àrea de maresmes, amb potencial per recrear una comunitat biològica de gran interès. En tot cas, calen accions i compromís per part dels gestors de l'espai, així com valentía, per assegurar que aquest espai recupera el seu valor natural i es transforma en un exemple de recuperació ambiental posterior a unes obres que mai haurien d'haver-se iniciat.

Seguim!