Els efectes de l’extracció de sorra a l'espai marí protegit de les Costes del Garraf
Molta gent està preocupada per l’impacte negatiu de la draga (maquinària especialitzada en la succió, transport i descàrrega de material del fons d’àrees aquàtiques) (Figura 1) que s'endú de forma recurrent la sorra de Castelldefels i les botigues de Sitges cap a El Prat. Per aquest motiu aportem aquesta nota informativa i divulgativa:
Figura 1. Embarcació dragant material del fons marí davant la platja de Castelldefels.
Cal saber que una part important de l'espai marí que es situa davant de la costa del Garraf, des de Vilanova fins a Viladecans (incloent Castelldefels) està protegit dins la xarxa Natura 2000 de la UE i pel Pla Especial d'Interès Natural de Catalunya (PEIN) (Figura 2). Per tant, el front marítim de Castelldefels, a partir d’uns centenars de metres des de la línia de costa, està protegit (Figura 3).
Figura 2. Espai natural marí protegit Xarxa Natura 2000 i PEIN de les Costes del Garraf.
Figura 3. Es mostra en coloració verdosa l’àrea natural protegida Xarxa Natura 2000 i PEIN situada davant del litoral municipal de Castelldefels.
L'Espai Marí Costes del Garraf és un dels espais litorals de la XN2000, estructura de protecció ambiental de la Unió Europea que té per objectiu fer compatible la protecció dels hàbitats naturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa. La zona PEIN Costes de Garraf és enormement rica i diversa atès que incorpora praderies de posidònia (Posidonia oceanica) (Figura 4) que acullen una diversa comunitat d’espècies, essent un dels hàbitats més amenaçats a nivell mundial al ser estrictament endèmic del mar Mediterrani. D’altra banda, s’hi poden trobar nombrosos equinoderms (diverses espècies d’estrelles de mar i eriçons marins) així com mol·luscs cefalòpodes (pops i sípies). Destaquen poblacions escasses de nacra (Pinnia nobilis). La posidònia també atreu nombrosos peixos que s’alimenten dels crustacis, eriçons, mol·luscs, anèlids, o d’altres organismes detritívors, filtradors o depredadors que ocupen aquests hàbitats bentònics. A més, les praderies de posidònia són excel·lents per al refugi, posta i pervivència dels juvenils de diverses espècies de ictiofauna marina. També seria probable trobar una altre espècie vegetal pròpia dels fons marins del mediterrani, que forma pradells submergits de menor potència: l’algueró (Cymodocea nodosa), amb característiques tiges horitzontals (rizomes) rogencs.
Figura 4. Fotografies de dos dels hàbitats de fons endèmics dels sorrals submarins de poca fondària del mar Mediterrani.
Aquest espai marí representa una àrea d’alimentació essencial per la comunitat d’ocells del delta del Llobregat (reserva protegida) així com per la dels penya-segats litorals del Garraf. No obstant, també és un àrea crítica per a d’altres comunitats d’aus en perill de regions més allunyades com les illes Balears o el delta de l'Ebre. La baldriga balear (Puffinus mauretanicus) juntament amb la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), la gavina corsa (Ichthyaetus audouinii) i la gavina capnegra (Ichthyaetus melanocephalus) són, concretament, les espècies que han motivat la designació de l’Espai com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). La presència d’aquestes espècies també ha motivat que l’espai hagi rebut altres reconeixements provinents d’organitzacions no governamentals. És el cas de la Important Bird Area (IBA) “Aigües del Baix Llobregat –Garraf” per BirdLife International. Altres espècies rellevants que podem trobar són: poblacions de dofí mular (Tursiops truncatus), dofí ratllat (Stenella coeruleoalba), corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) o corb marí gros (Phalacrocorax carbo). També cal destacar la hivernada regular d’espècies d’ocell emblemàtiques com el fraret (Fratercula arctica), el gavot (Alca torda) o el paràsit gros (Stercorarius skua) (Figura 5).
Recordem que l’any passat van néixer tortugues caretes (Caretta Caretta) a la sorra de la platja de Castelldefels, evidenciant que una altre espècie amenaçada mundialment utilitza puntualment el nostre litoral i cal ser curosos amb el mateix si no volem perdre aquestes espècies d’elevadíssim interès.
Figura 5. Fotografia d’un grup de dofins mulars (Tursiops truncatus) saltant davant del litoral de Castelldefels – Botigues de Sitges.
Històricament tota aquesta zona rebia l’aportació d’aigua dolça del riu subterrani de la Falconera (Figura 6), que recull les aigües del sistema càrstic del massís del Garraf i contribuiria potencialment a augmentar la heterogeneïtat i diversitat d’aquesta regió marina. Malauradament tot el sistema pateix un elevat nivell de contaminació per culpa de la infiltració de lixiviats i derivats dels residus acumulats a l’abocador clausurat del Garraf durant dècades.
Figura 6. Sortida a mar del riu subterrani de la Falconera, al municipi de Sitges.
Entenem que la draga de Castelldefels no capta sorra de la zona específicament designada com a PEIN i XN2000 (tot i que no tenim accés a cap document que ho acrediti), però si d’espais molt propers als límits de la mateixa. Els efectes de les dragues sobre el fons marí són devastadors ja que impedeixen l’establiment de comunitats bentòniques madures, al suposar una pertorbació recurrent i contundent del fons marí i impedir l’augment de riquesa biològica de la zona afectada.
A més, la draga provoca la suspensió a la columna d’aigua d’un ingent volum de sediments. Els materials més gruixuts i densos són els que sedimenten de nou amb més velocitat, però els més fins perduren durant amplis períodes de temps a la columna d’aigua, afectant i alterant les propietats fisicoquímiques de la mateixa i impactant potencialment a grans àrees (molt més lluny del punt concret on actua la draga). D’aquesta forma, la draga també pot col·laborar en la mobilització directa de sediments contaminants que hagin quedat sepultats per sediments, fent-los de nou disponibles i perillosos per la vida marina.
El transport de sorra no ajuda a revertir l’arrel del greu problema que afecta deltes com el del Llobregat: la manca d’aportacions de sediments a gran part de la seva línia de costa. La draga és una actuació curtterminista, d’elevat cost i conseqüències negatives per la biota del nostre litoral. La manca d’aportació de sediments al delta del Llobregat ve donada per un conjunt de factors clau, però destaquem un essencial i compartit amb conques i deltes també en perill com el de l’Ebre: la retenció de sediments als trams alts de la conca pels múltiples embassaments construïts. En aquesta línia, seria més intel·ligent i acord amb la dinàmica del sistema deltaic facilitar la mobilització dels sediments retinguts en trams alts de la conca per tal de que arribin a les nostres platges (que recordem, més enllà d’espai d’oci són ecosistemes naturals d’elevada complexitat i valor). La draga no arregla el problema, més aviat atorga una falsa esperança a un litoral pràcticament sentenciat.
Un altre element pertorbador per la normal arribada i distribució de sediments aportats pel riu Llobregat al nostre delta és la desviació i nova desembocadura del riu. Les esculleres dissenyades impedeixen la distribució directa al litoral (especialment a platges com les del Prat o Viladecans) provocant una injecció dels sediments desenes de metres mar endins, dificultant la seva reemissió a les platges i provocant una sedimentació a espais més interns del medi marí deltaic. A més, com es destaca a la tesi de màster “ Estudio de la evolución morfodinámica del río Llobregat en su tramo final “, de Domínguez Mielgo, A., la recent desviació i disseny artificial de la nova desembocadura provoquen un fenòmen de sedimentació a la mateixa, pel canvi morfològic imposat al riu. Això implica que part dels sediments que acabarien de forma natural al litoral deltaic s’aturen a la desembocadura (contribuint alhora a disminuir la seva dimensió i augmentar el risc d’inundacions a les àrees properes a la mateixa).
Segurament, la famosa estampa de la platja de Castelldefels amb pescadors esperant alguna captura, la presència d’espècies com dofins mulars o tortugues marines, o els centenars d’ocells que aprofiten el nostre litoral, siguin cada cop menys freqüents si continuen les agressions al nostre medi marí ... Coneixem, estimem i actuem.