Avui els majors experts i expertes del món, científiques de l'IPCC (Nacions Unides), donen a conèixer l'informe més recent sobre el futur climàtic del Planeta. Llum vermella: el temps s'acaba. Calen canvis i mesures dràstiques si volem un futur. L'evidència és irrefutable, l'activitat humana està provocant una desestabilització del sistema terrestre, situant bilions de vides - tú, jo, nosaltres - al fil de l'abisme. És tan literal com evident, cal canviar el sistema.
Avui, també, veiem com les lamentacions de polítics i empresaris corresponsables del desastre es succeeixen. Arreu del món. Des de l'àmbit local fins el global. Dirigents que pel mati ploren per la pèrdua de biodiversitat i l'emergència climàtica, i per la tarda defensen ampliar aeroports o equipaments, tot destruint biodiversitat i zones humides [Delta del Llobregat likes this].
Davant del desgavell, jove que llegeixes, parlem d'un element essencial: tant tú com jo hem de lluitar contra aquest desastre, però ni tú ni jo som els responsables clau. Sembla obvi, però cal subratllar-ho. La responsabilització de la crisi de biodiversitat i climàtica sol ser top-down. Això no vol dir que no farem el possible per impactar el mínim el nostre Planeta, evidentment. No obstant, senyalar a la població general obviant la responsabilitat clau de grans empreses i governs és irresponsable i cínic. Ni tú ni jo hem acumulat el capital equivalent a milers o milions de persones a base de contaminar. Ni tú ni jo hem blanquejat projectes urbanístics i modificat legislacions permetent ecocidis i destruccions del medi natural que es succeeixen avui dia, a milers de kilòmetres i a la vora de casa. Ara bé: tú i jo patirem més les conseqüències de la destrucció del territori i els ecosistemes que els principals responsables.
Com sempre, la crisi la paguem els mateixos. Els col·lectius més vulnerables. En molts contextos serà amb la llar, el benestar, o la propia vida. De fet, un dels components globals més destacables de l'impacte del canvi climàtic és l'eix Nord-Sud, amb milers de pobles de regions extremadament vulnerables a la vora de la migració forçada. Segons ACNUR, entre 250 i 1000 milions de persones es veuran obligades a abandonar les seves terres i llars a conseqüència del canvi climàtic. I al Mediterrani, la nostra estimada llar, patirem de valent i amb especial intensitat els abusos del sistema. Només cal fer una ullada a Grècia avui, a Turquía ahir, o a Alemanya fa unes setmanes. Els events climàtics extrems són cada cop més freqüents, la terra cultivable minva, les dinàmiques oceàniques canvien, la desertificació avança ... Els grans incendis forestals d'Eubea vistos des de l'Egeu són el paradigma d'un món cada cop més hostil amb la vida humana, gràcies al sistema que encara ens resistim a canviar.
A més a més, als mitjans comença a difondre's subtilment un discurs extremadament perillòs que cal combatre: el "tot està perdut". Perillòs i fals, no tot està perdut. Cal molt pel que lluitar. Podem (i haurem) de canviar el sistema per salvar el màxim de vides, benestar i natura possible. No podem fer front a aquest tsunami amb un discurs de resignació. Ara és el moment de donar-ho tot per salvar el màxim. Com indica l'exhaustiu informe de l'IPCC, com més ràpides i decisives siguin les actuacions per preservar els sistemes naturals i avançar cap a la sostenibilitat real, des de la perspectiva local fins la mundial, més futur tindrem. Són vides, milions de vides en joc. Queda molt pel que lluitar, molt que salvar i preservar. I el que no arribem a salvar, com a mínim ho lluitarem fins al final.
Joves, alcem-nos. Lluitem pel territori més proper per incidir globalment. Fem crèixer les mobilitzacions per defensar la poca natura que ens queda i canviar els errors sistèmics que ens condemnen. No ens arronsem. Cada metre salvat és un enorme bocí de futur.
PER SABER MÉS:
Comments