Des de l'inici de la lluita per preservar l'espai natural i la zona humida de l'Olla del Rei un dels riscos principals als quals la ciutadania s'ha enfrontat ha sigut el permanent intent d'urbanització que es cerneix inexorable sobre els hàbitats, animals, flora protegida i ecosistemes naturals d'aquest tresor ambiental de Castelldefels.
La proclama és clara i directa: CAL PRESERVAR ÍNTEGRAMENT LA "L" DE L'OLLA i CAL PRESERVAR LA LLACUNA. Aquestes dues àrees són les que defineixen l'espai natural. Mai, en cap moment, ens hem oposat a l'urbanització a sectors de la riba esquerra de l'Olla, ja que si es fa amb cura i de forma sensible amb el medi ambient no afectaria hàbitats protegits per directives europees, la connectivitat ecològica de la regió i espais buffer o en recuperació de valor incalculable, que aporten serveis ecosistèmics essencials.
No obstant, tres amenaçes urbanitzadores principals segueixen amenaçant l'espai, tres intents encara en la boca de molts pels quals el ciment s'imposaria al valor ambiental, al patrimoni natural i a la racionalitat i estratègia territorial bàsica d'un àrea tan carent de biodiversitat i tan necessitada d'ecosistemes naturals com l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquestes tres amenaçes principals són:
1. Urbanització per la construcció d'edificis, equipaments o d'altres instal·lacions a la "L" de l'Olla del Rei.
2. Urbanització per la construcció d'un pàrking a la "L" de l'Olla del Rei.
3. Urbanització per la construcció de més ponts sobre l'estany de l'Olla del Rei.
Les amenaçes 1 i 2 són igual de greus: afectarien superficies determinants d'hàbitats i espècies protegides per directives europees com la directiva hàbitats 92/43/CEE. A més, escapçarien definitivament la connectivitat ecològica de l'eix de biodiversitat vertebrat per la "L" de l'Olla. També posarien en risc extrem beneficis vitals que aporten aquests ecosistemes com la fixació de CO2 o NOX, la millora de la qualitat de l'aire a la AMB, la generació de sòl, la recàrrega de l'aqüífer profund deltaic, la disminució del risc d'inundacions a barris propers o la regulació local de la temperatura estival.
I sembla mentida ... Però de veritat hem de debatre, al 2020, la necessitat de construir un pàrking a terrenys amb espècies protegides i d'elevat interès, terrenys inundables, espais en recuperació i maresmes? De veritat, en plena emergència climàtica, cal construir un pàrking a la "L" de l'Olla, l'eix connector de biodiversitat i aport de benestar incalculable al municipi?
Encara avui existeixen pressions per apostar pel vehicle privat, una de les principals fonts de contaminació per CO2 i NOX, destrossant alhora ecosistemes naturals i hàbitats protegits ... Aquests hàbitats i ecosistemes són alhora clau per la millora de la qualitat de l'aire que respirem, disminuint la contaminació atmosfèrica per CO2 i NOX, entre d'altres agents nocius. Apostarem per preservar els ecosistemes que ens donen vida, o per construir-hi un pàrking que els destrueixi i aposti pel vehicle privat?
Imatge 1. Maresmes amb flora i hàbitats protegits, en plena inundació per pluges intenses, on alguns volen construir un pàrking i contribuir així a que les inundacions siguin més notòries a barris propers com Gran Via Mar i a destruir biodiversitat d'elevat interès.
I parlem d'inundacions! Recordeu el Glòria? Un pàrking a la "L" de l'Olla no només seria un festival de cotxes flotants davant un fenòmen meteorològic prou advers, sino que contribuiria enormement a que les inundacions a barris propers com Gran Via Mar o Marisol siguin encara més virulentes. Cimentar un metre quadrat més equival a evitar que un volum considerable de litres (en cas de pluja intensa) no infiltrin directament a l'aqüífer, i contribueixin a saturar el sistema de clavegueram o a inundar els barris mencionats. A més, un cop el sòl es troba saturat d'aigua, aquests espais on alguns volen construir un pàrking s'inunden i contribueixen a acumular una aigua, aigua que no arriba i inunda barris propers.
Respecte al punt 3 ... Qualsevol nou pont sobre l'Olla afectarà a un espai protegit i inclòs a l'Inventari de Zones Humides de Catalunya (la llacuna de l'Olla) i, per tant, caldria una avaluació d'impacte ambiental al respecte, ja que també afectaria la nidificació d'ocells protegits per la directiva aus (2009/147/CE, Annex I) de la Unió Europea com el martinet menut (Ixobrychus minutus). Aquests ponts significarien eliminar la tranquilitat d'espais de la llacuna, canyissars i jonqueres avui en dia utilitzades per espècies com la descrita per nidificar. Actualment existeixen dos ponts sobre l'Olla, i les espècies més sensibles i protegides (com és lògic) eviten viure o nidificar prop dels mateixos per evitar l'elevada influència humana, i es solen observar a més de 40 metres de qualsevol pont sobre la llacuna principal. Més enllà, no podem oblidar que cada pont és un espai amb un impacte elevat sobre l'estat i qualitat de la llacuna: tot i no estar permès ni ser òptim per l'ecosistema, un bon nombre de les persones que utilitzaran els ponts alimentaran de forma artificial les espècies de la llacuna, contribuint a desnaturalitzar l'espai, afectar la xarxa tròfica de l'ecosistema i antropitzar tot l'entorn.
Imatge 2. Martinet menut (Ixobrychus minutus), espècie estrictament protegida per la directiva aus (2009/147/CE, Annex I) i que resultaria afectada per la construcció de nous ponts sobre l'Olla, que a més impactarien a una zona humida protegida per estar catalogada a l'Inventari de Zones Humides de Catalunya (IZHC).
Qualsevol impacte a la "L" implicarà un primer, destructiu i terrible impacte al medi ambient de l'espai natural de l'Olla del Rei, i fixarà un precedent nefast per la compacitat, patrimoni natural i futur de tot l'espai. Sabem que, on comença l'atroç atac depredador del ciment, dificilment es pot evitar que segueixi. Aquest precedent hipotecaria el futur de tota la zona humida, de la "L" de l'Olla: de l'entorn natural i conjunt d'ecosistemes naturals més importants de tot el front deltaic de Castelldefels.
Ni ponts, ni pàrkings: Salvem l'Olla!