Amb una superficie de 8 hectàrees i un perímetre de 2.226 metres la popularment coneguda com "L" de la zona humida de l'Olla del Rei correspon a un espai natural d'elevat valor ambiental, que s'estén entre la llacuna de l'Olla (riba dreta), i els carrers Pi Tort i Barcelona.
Tot i que es tracta de terrenys majoritàriament urbanitzables la intensa lluita del poble de Castelldefels, portada a terme durant l'any 2018, va aconseguir aturar el primer intent per destruir l'extrem oriental de l'espai. Posteriorment, un detallat estudi del professor Joan Pino, director del Centre de Recerca en Ecologia i Aplicacions Forestals (CREAF), demostrà l'elevat valor dels ecosistemes d'aquest espai tant per Castelldefels com pel conjunt del delta del Llobregat.
Ara per ara, la major part d'administracions i propietaris competents en el futur d'aquests ecosistemes accepten que cal modificar el PGM per traslladar les parcel·les urbanitzables a espais de menor valor ecològic, per tal de preservar els ecosistemes únics que ocupen els terrenys tractats. No obstant, perilloses propostes per urbanitzar parcialment aquest espai natural (com la construcció d'edificis a l'entorn del carrer Barcelona o ampliacions del carrer Pi Tort) es cerneixen insistentment sobre la millor zona humida de Castelldefels.
Figura 1. Espais naturals de la famosa "L" de l'Olla del Rei (dins el polígon de coloració verda i perímetre vermellós). Entre els hàbitats d'aquest espai trobem boscos de ribera, maresmes i prats inundables amb jonqueres de rereduna protegits per directives europees.
La pregunta és ... Perquè cal preservar tota la "L" de l'Olla del Rei? Sabem que existeixen hàbitats protegits per directives europees, com boscos de ribera de valor incalculable o les últimes maresmes de Castelldefels. Però, cal conservar tot l'espai natural? La resposta és: Sí, sens dubte.
Arguments clau:
1) L'Olla: una illa natural en un mar de ciment
La matriu de paisatge, cobertes del sòl i hàbitats a les rodalies de l'Olla del Rei és propia d'espais altament antropitzats. Diguem-ho clar: l'Olla del Rei es troba quasi totalment envoltada per edificis, carreteres o autopistes. En un entorn tan transformat cada metre quadrat no urbanitzat és una petita garantia per al conjunt d'espècies que sobreviuen a un espai com el tractat.
L'Olla del Rei i la seva "L" actuen com una illa al bell mig d'un extens mar de ciment. A més mida de l'illa, més fàcil és que animals salvatges o vegetals d'elevat valor puguin arribar, refugiar-se i desenvolupar el seu cicle vital. Cada metre quadrat d'espai natural eliminat implica menor probabilitat de que les diferentes espècies d'interés puguin viure. No només són essencials els hàbitats de més valor (com els boscos de ribera o les maresmes), sino que tot el conjunt no urbanitzat complementa i amplia la superficie d'aquesta illa verda, actuant com un pol d'atracció de biodiversitat. Cada petit espai perdut, ja sigui un prat, herbassar o petit matollar, té un efecte multiplicador en la pèrdua de potencial natural de tot el sistema natural.
És una part del conegut com efecte illa en ecologia: illa més petita = menor taxa d'arribada d'espècies i major taxa d'extinció. La mida (dels espais naturals) importa! I cada petita pèrdua es deixarà notar.
2) La compacitat i els espais de transició com a garantia
A la "L" de l'Olla trobem hàbitats naturals de valor extremadament elevat: principalment boscos de ribera (essencialment alberedes de Populus alba) i maresmes amb comunitats de jonquera de rereduna (amb espècies escassíssimes com la cesquera, la mànsega o l'espartina). En aquests espais trobem animals protegits com el martinet menut (Ixobrychus minutus) o el xot (Otus scops). No obstant, si només protegissim aquests hàbitats i s'urbanitzès la resta de la "L" de l'Olla els condemnariem irremediablement a morir. Els destruiriem.
Els hàbitats no són independents els uns dels altres, i espècies com el xot, els eriçons o els ofidis que hi trobem també necessiten els prats o herbassars per caçar els abundants insectes que s'hi refugien. No obstant, la clau de volta és que els hàbitats protegits i més valuosos requereixen àrees de transició, espais buffer, que els envoltin i preservin de l'impacte humà més directe. No és extrany observar com als marges externs de les maresmes de l'Olla trobem comunitats de plantes d'herbassar i ruderals, especialment properes al carrer Pi Tort. Així, també al carrer Barcelona molts herbassars i matollars es troben entre les àrees millors conservades del bosc de ribera i la carretera. Aquests espais de transició faciliten que els impactes humans de més importància (abocaments puntuals, intents d'entrada de vehicles o d'altres pertorbacions) no es donin als hàbitats de major interés, sino als hàbitats buffer dels voltants. Si urbanitzem aquests espais exposarem els nuclis millor conservats de l'espai natural de l'Olla (la core àrea amb més biodiversitat) a l'impacte humà directe i sostingut. Moltes espècies que requereixen tranquil·litat o són vulnerables a aquesta condició acabaran desapareixent a curt o mitjà termini.
3) La connectivitat ecològica: clau de la "L"
La societat humana és plenament conscient dels innumerables impactes negatius que ocasionem al medi natural. Un d'ells és la fragmentació del territori: carreteres, vials, polígons industrials o urbanitzacions foraden la matriu de paisatge natural i dificulten que els animals i d'altres organismes vius puguin dispersar-se o moure's entre les diferents illes encara no destruides del territori. La "L" de l'Olla es troba estratègicament situada entre el tram final del parc de la Corredera (extrem occidental) i els jardins i gespes del Canal Olímpic (extrem oriental). Tot i que l'Olla es troba insertada al bell mig d'un mar de ciment, al sud d'una autopista com la C-32 i envoltada per carreteres, durant els últims dos anys hem observat espècies com el porc senglar (Sus scrofa), la serp verda (Malpolon monspessulanus) o l'eriçó fosc (Erinaceus europaeus). L'observació d'aquests animals de dispersió terrestre constata que, ja sigui per l'extrem oriental o occidental de la "L", té lloc certa connectivitat ecològica amb els espais naturals propers (Parc Agrari del Baix Llobregat i Parc del Garraf). A més, multitud d'espècies d'ocells i insectes voladors (entre d'altres) també depenen i es beneficien d'aquesta connectivitat.
En un delta del Llobregat cada cop més aïllat és essencial l'existència de corredors ecològics, o illes de taques amb hàbitats naturals més o menys connectades, que garanteixin l'intercanvi d'èssers vius i els fluxos de matèria i energia entre els ecosistemes de l'interior del delta i espais naturals propers com el Garraf. Mantenir la "L" de l'Olla del Rei, especialment donada la seva situació estratègica, facilita la persistència d'intercanvi biològic entre aquestes unitats tan desconnectades. Urbanitzar i fragmentar la "L", espai que precisament es troba en una matriu hiperfragmentada, suposaria disminuir de forma dràstica la seva capacitat per tal de complir aquesta funcionalitat extremadament necessària en una conurbació densament antropitzada com l'àrea metropolitana de Barcelona.
4) Pèrdua de serveis ecosistèmics
Com hem argumentat la fragmentació de la "L" afectaria enormement els hàbitats més protegits de l'espai, ja que tot i no destruir-los directament disminuiria els fluxes de biodiversitat, alteraria les seves dinàmiques i facilitaria la seva degradació. Aquesta afectació comportaria impactes directes, alterant l'estat dels mateixos i modificant els serveis ecosistèmics que actualment aporten tant a la ciutadania de Castelldefels com als pobles de la regió. Retenció de contaminants atmosfèrics com el CO2 o el diòxid de nitrògen, contribució a la recàrrega de l'aqüífer profund deltaic que alimenta els camps que ens donen de menjar, punt calent de biodiversitat, disminució del risc d'inundacions o creació de sòl ... Tots aquests beneficis depenen i es vinculen a les dinàmiques naturals dels ecosistemes. Més degradació implicarà menors serveis ecosistèmics.
Un exemple clar: la urbanització de parts de la "L" provocarà major impacte humà a l'espai, a més de destruir ecosistemes naturals. Només per augmentar la superficie urbanitzada ja disminuirà instantàniament la infiltració a l'aqüífer deltaic, augmentarà el risc d'inundacions i el col·lapse del sistema de clavegueram en cas de pluges. A més, s'exposarà el nucli de hàbitats de més valor com els nuclis de bosc de ribera a pertorbacions derivades de la proximitat immediata a àrea urbanitzada: augment de l'antropització i dels impactes negatius derivats, pèrdua de les espècies més sensibles i disminució de la resiliència de tot el sistema natural i dels enormes beneficis que suposa preservar-ho.
5) Destrucció d'hàbitats d'interés en recuperació
Tot i que els intents d'urbanitzar parts de la "L" de l'Olla sempre vagin acompanyats de la proclama "respectarem totalment els hàbitats d'interés i protegits" ... Sabem que això no és possible. No només a nivell espacial (com hem argumentat, els impactes serien múltiples i en diferents àmbits) sino temporal. I és que els ecosistemes no són fixes en el temps: evolucionen. El potencial de la "L" de l'Olla es tan gran que, si aconseguim aturar els intents d'urbanització, és segur que molts espais que actualment presenten hàbitats degradats o antropitzats acabin sent recuperats pel bosc de ribera. Si deixem que la renaturalització continui, les alberedes de l'Olla podrien fàcilment ocupar més del 80% de la "L". Evidentment als límits amb àrees urbanes seguirien existint hàbitats buffer com pradells o herbassars antropitzats, i caldria assegurar el manteniment de les maresmes i jonqueres de rereduna. No obstant, molts espais serien ocupats per l'interessant i extremadament valuós bosc de ribera. Aquest potencial es veurà frustrat definitivament si l'urbanització de la "L" triomfa. La construcció a aquests espais eliminarà la possibilitat de recuperació natural d'ecosistemes protegits i únics al nostre municipi (que, de fet, ja està en curs). Perdrem per sempre l'enorme potencial de l'últim exponent deltaic del nostre poble, en un context europeu i mundial en el que l'aposta pel "rewilding" i la recuperació d'espais naturals no és només una opció, sino una necessitat. A Castelldefels tenim un espai natural on no cal invertir desenes de milions per recuperar ecosistemes protegits: la zona és tan valuosa que aquests hàbitats recuperen hectàrees sense ajuda. Només cal que els hi deixem fer.