Fa pocs dies publicavem un article amb 5 dels molts arguments clau per preservar i conservar la integritat de la "L" o riba dreta de l'Olla del Rei sense urbanitzar, garantint que tot l'espai de la mateixa es mantingui ocupat per hàbitats i ecosistemes naturals. No només perquè la major part d'aquests ecosistemes són d'elevat valor ambiental, es troben protegits per directives europees de protecció de la natura o perquè hi viuen espècies protegides d'animals i plantes. No només perquè aquests ecosistemes, més enllà del seu valor intrínsec, presten incalculables serveis ecosistèmics a tot el poble de Castelldefels i regió metropolitana com la captació de CO2 o diòxid de nitrògen, millora de la qualitat de l'aire, regulació de la temperatura o disminució del risc d'inundacions més recàrrega directa de l'aqüífer profund deltaic. Argumentavem que la connectivitat ecològica era un argument essencial i de pes per assegurar la preservació d'aquest espai de l'Olla íntegrament. En aquest breu article donem unes pinzellades del perquè:
Que tenen a veure un eriçó fosc, un senglar, una serp verda i un vidriol amb la connectivitat ecològica?
Durant els últims dos anys l'interès per l'Olla del Rei i el seu conjunt d'ecosistemes d'elevat valor ambiental ha anat en augment al poble de Castelldefels. En aquest breu periode de temps des de la plataforma hem realitzat múltiples sortides i visites guiades a l'espai, per tal de donar a conèixer els valors ambientals del mateix a la ciutadania. No obstant, més d'un cop han sigut persones del poble les que ens han comunicat observacions d'animals d'interés amb proves visuals. D'altres, han sigut membres de la plataforma. Així, durant aquests dos anys s'han observat multitud d'espècies protegides i d'elevat interés dins l'espai natural de l'Olla del Rei i la seva famosa "L" o riba dreta: picot garser petit (Dendrocopos minor), vidriol (Anguis fragilis), martinet menut (Ixobrychus minutus), morell xocolater (Aythya nyroca), àguila cuabarrada (Aquila fasciata) sobrevolant, corriol petit (Charadrius dubius) o fins i tot un flamenc (Phoenicopterus roseus) passant una nit durant el confinament, entre molts altres animals.
Però varies observacions, tant dins de la "L" de l'Olla com als voltants, van cridar la nostra atenció. En concret cinc: dos porcs senglars (Sus scrofa), un observat dins la "L" i un altre al parc dels tallinaires (2018 i 2019), un eriçó fosc (Erinaceus europaeus) vist per una veina creuant la C-32 per l'Av. la Pineda (cap al parc de la corredora) (2019), una serp verda (Malpolon monspessulanus) creuant l'Av. del Canal Olímpic i entrant a l'extrem oriental de la "L" de l'Olla en dues ocasions (2019 i 2020), i un vidriol (Anguis fragilis) observat a l'extrem occidental del parc de la corredora per un veí (2019). I us preguntareu ... Que tenen a veure aquestes observacions amb la connectivitat ecològica i la preservació de la "L" de l'Olla del Rei?
Totes les observacions tracten animals terrestres, incapaços de superar barreres a la connectivitat ecològica com autopistes, edificis o d'altres infraestructures si no existeixen espais mínimament permeables al seu pas. Llavors ... Com pot ser que aquests animals s'hagin observat a l'Olla i als seus voltants? Gràcies a la utilització de l'últim eix de connectivitat ecològica que, tot i molt escapçat, resisteix al terme de Castelldefels entre el Garraf i el delta del Llobregat: un eix del qual la "L" de l'Olla és nucli vertebrador i core area clau.
LA "L" DE L'olla: ILLA D'ILLES EN UN MAR DE CIMENT
El darrer eix de connectivitat ecològica de Castelldefels connecta el seu nucli, l'espai natural de l'Olla del Rei, amb el parc de la corredora per l'extrem occidental de la "L" (carrer Barcelona i rambla de Marisol) i amb els jardins del Canal Olímpic per l'extrem oriental de la "L" (avinguda del Canal Olímpic i passeig Pitort) (Figura 1). El parc de la corredora connecta amb el parc dels tallinaires al oest, i amb els parcs de carrer Molinot al nord (via passos sota l'autopista C-32). Els parcs del carrer Molinot connecten, amb no poques dificultats, amb espais verds consolidats de l'avinguda constitució (via herbassars de l'eix ferroviari i algún espai verd) i del fondo de Ca'n Aymerich, el qual es troba connectat al parc del Garraf. Alhora, els jardins del Canal Olímpic connecten al seu extrem sud amb la pineda del canal, que desemboca als espais agrícoles i el mosaic agroforestal de la plana deltaica.
Així, l'eix de connectivitat que vertebra la "L" de l'Olla es tracta essencialment d'un cluster de petits fragments o illes immerses en una matriu paisatgística extremadament antropitzada i urbanitzada, amb una illa central i nuclear que és la riba dreta de l'Olla del Rei. Sense la continuitat d'ecosistemes naturals a la "L" de l'Olla l'eix de connectivitat ecològica descrit perdria el seu component essencial, afectant de forma nítida el flux de biodiversitat descrit. La "L" de l'Olla es troba estatègicament situada entre dues àrees verdes, i la seva forma i continuitat salvaguarden la connexió entre el delta i el Garraf: una connexió clau per Castelldefels. Qualsevol afectació o urbanització, per petita que sigui, a la "L" tindria conseqüències enormes per la natura del municipi i els beneficis que ens aporta.
Figura 1. Ortofoto parcial del terme de Castelldefels, on destaquem l'espai natural de l'Olla del Rei, la "L" o riba dreta de l'Olla del rei com a punt clau per la biodiversitat del terme, el verd urbà consolidat adjacent (essencialment parcs i jardins) i les possibles rutes a seguir pels fluxos de biodiversitat. Copyright: Plataforma Salvem l'Olla del Rei.
La connectivitat ecològica del paisatge és una mètrica àmpliament utilitzada en ecologia que tracta de resoldre una pregunta llargament discutida i complexa: quina és la probabilitat de que la biodiversitat, des d'espècies d'animals o plantes, fins als gens (o inclús els comportaments i conductes segons certs autors) flueixin a través del paisatge.
Evidentment aquesta no depèn exclusivament del paisatge estudiat, sino de l'espècie o element pel qual mesurem la connectivitat. Per exemple, no és el mateix la connectivitat ecològica que ofereix l'eix dinamitzat per la "L" de l'Olla descrit per un ocell que per un eriçó. Per un ocell com el gaig (Garrulus glandarius) serà relativament fàcil veure's atret pels boscos de la "L" de l'Olla i volar sobre l'autopista sense problema, utilitzant el cluster de petits fragments o illes descrits fins arribar al nucli d'atracció de biodiversitat: l'Olla del Rei. Per un eriçó serà molt més complicat, i haurà d'utilitzar passos sota autopistes per trobar l'Olla del Rei. Precisament per això són molt importants observacions com les descrites al principi de l'article, ja que manifesten que espècies animals amb dificultats especials per creuar infraestructures com una autopista aconsegueixen utilitzar l'últim eix de connectivitat entre el Garraf i el delta a Castelldefels.
Una aproximació més tècnica a la importància de la continuitat ecològica de la "L" de l'Olla
Per tal de mostrar de millor forma l'estat del paisatge al terme de Castelldefels la plataforma ha elaborat un mapa utilitzant dos índex àmpliament utilitzats en ecologia, urbanisme i planificació territorial: l'index de vegetació de diferència normalitzada (NDVI) i l'índex de edificació de diferència normalitzada (NDBI). Els índex han siguts calculats amb imatges del satèl·lit Sentinel-2, part del projecte Copernicus desenvolupat i liderat per la Agència Espacial Europea (ESA). Mitjançant la reclassificació dels valors, utilitzant els valors de NDVI com a base i realitzant un càlcul ràster en el qual s'aplicà una disminució del valor en funció que incrementà el valor del NDBI, s'obtenen uns valors simbolitzats de colors vermell - taronga (sòls artificials, urbanitzats o amb nul·la vegetació) fins colors verd fosc (sòls amb vegetació vigorosa). A més, es reclassifiquen els valors més baixos amb coloració blava per simbolitzar el canal olímpic (Figura 2).
Figura 2. Reclassificació espacial utilitzant dos índex, NDVI i NDBI, al terme municipal de Castelldefels destacant la "L" de l'Olla del Rei i els espais adjacents clau en la connectivitat ecològica entre Garraf i el delta del Llobregat. Copyright: Plataforma Salvem l'Olla del Rei.
Observem que al municipi de Castelldefels les àrees amb més vegetació i no urbanitzades es restringeixen principalment al parc del Garraf i espais de muntanya adjacents (Ca'n Aymerich, Muntanyeta o Castell entre d'altres). També trobem taques disperses extremadament fragmentades a barris com Montmar, Pineda o Bellamar, producte de petites pinedes aïllades a punt de ser urbanitzades, o de jardins privats de mida notable. No obstant, destaca enormement un gran espai sense urbanitzar i amb vegetació vigorosa al centre de Castelldefels: l'espai natural de l'Olla del Rei i molt especialment la "L" o riba dreta. Així, la "L" de l'Olla és la única gran taca natural deltaica de Castedefels.
A la figura 2 s'observa clarament com les dues grans entitats naturals de la nostra regió, el massís del Garraf (PEIN Garraf) i el delta del Llobregat, es trobem clarament aïllades a Castelldefels. La històrica urbanització depredadora del territori va escapçar i destruir l'enorme valor natural que presentava el municipi, essent una àrea clau per la connectivitat ecològica entre aquests espais. Mai es va tenir en compte preservar de forma efectiva la connexió entre aquestes àrees naturals, clau pel benestar del municipi: un error històric. Pels barris del Centre o Castell-Poble Vell i els polígons industrials de l'Ànec Blau la continuitat de matriu urbana és enorme, fent quasi impossible el pas de moltes espècies d'interès. Pels barris més marítims com Baixador o Lluminetes la matriu urbana també és quasi impenetrable. A més, els eixos viaris suposen un impacte clau. Només l'eix de connectivitat vertebrat per la "L" de l'Olla, especialment connectat amb el delta però també amb el Garraf, augmenta i possibilita enormement el flux de biodiversitat al nostre municipi. La connectivitat per passarel·les d'hàbitat, amb un nucli amb ecosistemes naturals i protegits, s'ha de garantir i reforçar preservant tota la "L" o riba dreta de l'espai natural de l'Olla del Rei.
En un marc europeu i mundial on fenòmens com l'escalfament global i la pèrdua de biodiversitat a diferents escales territorials són problemes clau de cara al benestar de les futures generacions, l'aposta per recuperar la biodiversitat i els seus fluxos no és una opció, és una necessitat. Actualment països del continent inverteixen desenes de milions d'euros en recuperar eixos de connectivitat ecològica perduts d'antic, conscients dels enormes beneficis i valors que aporten a tota la societat. Cap efecte té tractar de disminuir l'ús del vehicle privat si alhora es destrueixen fluxos de biodiversitat i s'escapça la connectivitat ecològica, clau en la resistència i mitigació de problemàtiques com l'escalfament global. Ja el 2006 la Generalitat publicà el document "Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya", amb detalls com: "l'afavoriment de la connectivitat ecològica és una estratègia bàsica per millorar la conservació de la biodiversitat, especialment en territoris fragmentats (...)" pàgina 19. Doncs bé, Castelldefels es troba al bell mig d'un dels territoris més fragmentats de tota Europa, i la "L" de l'Olla del Rei és un element bàsic en la connectivitat ecològica del terme.
Pel medi ambient, pel nostre benestar i per Castelldefels, però sobretot pel futur: salvem l'Olla del Rei, i salvem íntegrament la "L" de l'Olla!