L'Olla del Rei és la zona humida més important de Castelldefels, peça determinant de l'extrem occidental del delta del Llobregat. L'espai és clau per allotjar una sorprenent biodiversitat en poc més de 15 hectàrees. Més enllà, aporta un conjunt de beneficis a la població que van des de l'educació i divulgació ambiental, la millora de la qualitat de l'aire (amb un bosc de ribera clau), el reompliment de l'aqüífer deltaic, la disminució del risc d'inundacions, o la contribució a la resiliència davant el canvi climàtic (entre molts altres). Aquests valors ambientals ja han merescut la inclusió íntegra de l'Olla del Rei a la Important Bird Area (IBA) del delta del Llobregat (designada pel comité científic de BirdLife International), a l'Inventari de Zones Humides de Catalunya (IZHC), o la identificació d'hàbitats d'interès comunitari inclosos a la Directiva Hàbitats i d'espècies d'ocells incloses a l'Annex I de la Directiva Aus de la Unió Europea. Per si fos poc, a l'Olla s'han citat més de 100 espècies animals protegides pel que fa a la legislació catalana vigent.
Recull il·lustratiu d'una mínima part de la biodiversitat de l'Olla del Rei.
La lluita per la protecció de l'Olla del Rei no s'entèn sense comprendre el marc d'aquesta: la preservació del delta del Llobregat. Un territori contra les cordes, però pel qual la Comissió Europea ha activat un procediment legal (carta d'emplaçament - 2021) que amenaça les institucions responsables pel reiterat incompliment dels compromisos ambientals amb les directives comunitàries al nostre delta. És evident que el delta del Llobregat es troba infraprotegit, però ara és la justícia europea qui toca la porta dels nostres polítics. I un dels punts on es fixa amb deteniment és en la manca de zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) del delta. Les zones ZEPA són espais protegits pels seus valors ornitològics, integrats a la Xarxa Natura 2000. El delta del Llobregat destaca per presentar un bon nombre d'espais que, tot i atresorar valors legals que insten a la seva inclusió i protecció com a zones ZEPA, encara no es troben protegits.
Tot i l'enorme acúmul d'imperatius científics, tècnics i vinculats a la legislació ambiental comunitària, l'Ajuntament de Castelldefels s'ha negat (fins el moment) a demanar la protecció indicada per l'Olla del Rei. És a dir, prescindit de sol·licitar un pas clau per la consolidació i preservació de la zona humida de més importància biològica del municipi, i especialment sensible pel que fa a la zona IBA del delta del Llobregat.
És per això que la plataforma Salvem l'Olla del Rei ha demanat oficialment a la Generalitat de Catalunya, amb la raó dels arguments científics, tècnics i legals, però també amb la força de tenir al costat 45 entitats (entre elles Depana, Seo/Birdlife i CEPA): la inclusió íntegra de la zona humida de l'Olla del Rei a la zona de protecció ZEPA del delta del Llobregat.
Destaquem els principals arguments legals que insten les institucions a protegir l'Olla del Rei com a zona ZEPA, d'acord amb la legislació europea vigent:
A la zona humida de l’Olla del Rei es constata la presència d’un mínim de 22 espècies d’ocells inclosos a l’Annex I de la Directiva 2009/47/CE del Parlament europeu i del Consell, de 20 de novembre de 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres.
A la zona humida de l’Olla del Rei es constata la presència d’un mínim de 4 hàbitats naturals d’interès comunitari inclosos a l’Annex I de la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.
Pel que fa als hàbitats d’interès comunitari inclosos a la Directiva 92/43/CEE presents a la zona humida tractada, l’albereda de l’espai natural de l’Olla del Rei equival al 37% del total d’alberedes que s’estima queden al delta del Llobregat (Mapa de cobertes del sòl de Catalunya – CREAF).
La zona humida de l’Olla del Rei es troba immersa íntegrament a la IBA (Important Bird Area) 140 del delta del Llobregat (Annex II), existint jurisprudència que evidencia el valor jurídic intrínsec dels espais IBA.
Considerant que l’article 44 de la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad, d’acord amb la Directiva 2009/47/CE, atribueix “particular importancia” a les zones humides pel que fa a la designació de futures zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA).
Considerant que, per a espècies d’ocells incloses a l’Annex I de la Directiva 2009/47/CE del Parlament europeu i del Consell, de 20 de novembre de 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres, com el martinet menut (Ixobrychus minutus), les evidencies científiques remeses a la Comissió Europea indiquen que la zona humida de l’Olla del Rei és un dels espais encara no inclosos a la ZEPA deltaica més rellevants de la regió.
Considerant que a la zona humida de l’Olla del Rei es constata la presència d’un mínim de 110 espècies de vertebrats incloses a l’Annex d’espècies protegides de la fauna salvatge autòctona del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.
Considerant que a la zona humida de l’Olla del Rei es constata la presència d’espècies de flora característica d’aiguamolls d’especial interès com la mansega (Cladium mariscus), referenciada a normatives europees com la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, així com altres espècies d’especial interès pel que fa a la preservació de la biodiversitat i patrimoni natural del delta del Llobregat, destacant orquídies com Ophrys apifera, Ophrys speculum, Ophrys sphegodes y Ophrys tenthredinifera, així com gramínies com Saccharum ravennae, o juncaginàcies com Triglochin maritimum.
Considerant que les zones humides ubicades als extrems de les zones IBA són entorns especialment sensibles pel que fa al manteniment efectiu dels fluxos de biodiversitat amb espais propers, requerint especial atenció i mesures de protecció.
Salvarem l'Olla del Rei!
Algunes referències:
Torre, I. 2011. Els ocells de l’Olla del Rei. Castelldefels
Els Ocells del Delta del Llobregat. Un exemple de resposta als canvis. Larruy, X., Bastida, R. i García, J. A Germain i Otzet, J., i Pino Vilalta, J. 2018. Els sistemes naturals del delta del Llobregat. Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural
Pino Vilalta, J. 2018. Diagnosi dels valors naturals dels aiguamolls de l’Olla del Rei i àmbit associat i la seva relació amb el planejament al municipi de Castelldefels. Castelldefels
Donald, P. F., Fishpool, L. D., Ajagbe, A., Bennun, L. A., Bunting, G., Burfield, I. J., et al. 2019. Important Bird and Biodiversity Areas (IBAs): the development and characteristics of a global inventory of key sites for biodiversity. Bird Conservation International, 29(2), 177-198
Brotons, L., Pou, N., Sainz de la Maza, P., Pont, S. 2020. Estat de la Natura a Catalunya. Barcelona
Alsamara, T., Farouk, G., & Halima, M. 2021. THE ROLE OF THE EUROPEAN COURT OF JUSTICE IN THE MANAGEMENT AND PROTECTION OF WETLANDS: A EUROPEAN STATES CASE STUDY. Academy of Strategic Management Journal, 20(2), 1-8.
Krämer, L. 2021. Book review: EU Biodiversity Law: Wild Birds and Habitats Directives by Agustín García-Ureta. Common Market Law Review, 58(5)
Gibbs, J. P. 1993. Importance of small wetlands for the persistence of local populations of wetland-associated animals. Wetlands: 13, 25 – 31
Perennou C, Beltrame C, Guelmami A, Tomàs Vives P, Caessteker P. 2012. Existing areas and past changes of wetland extent in the Mediterranean region: an overview. Ecol Mediterr 38:53–66
Cizková, H., Kvet, J., Comín, F. A., Laiho, R., Pokorny, J. i Pithart, D. 2013. Actual state of European Wetlands and their possible future in the context of global climate change. Aquatic Sciences: 75, 3 – 26
Balbo AL, Martinez-Fernández J, Esteve-Selma M-A. 2017. Mediterranean wetlands: archaeology, ecology, and sustainability: Mediterranean wetlands. WIREs Water 4: e1238.
Amano T, Székely T, Sandel B, Nagy S, Mundkur T et al. 2018. Successful conservation of global waterbird populations depends on effective governance. Nature 553:199–202
Linder, M. i Hobohm, C. 2021. Wetlands: Challenges and Possibilities. Perspectives for Biodiversity and Ecosystems. 311 – 327
Taylor, N.G., Grillas, P., Al Hreisha, H. et al. 2021. The future for Mediterranean wetlands: 50 key issues and 50 important conservation research questions. Reg Environ Change 21, 33
Segrelles, C. E., Martinez, G. G., & Pérez-Martín, M. Á. 2021. The Impact of Climate Change on Mediterranean Coastal Wetlands. Application in Júcar River Basin District (Spain). Science of The Total Environment, 148032
Fois, M., Cuena-Lombraña, A., & Bacchetta, G. 2021. Knowledge gaps and challenges for conservation of Mediterranean wetlands: Evidence from a comprehensive inventory and literature analysis for Sardinia. Aquatic Conservation: Marine and Freshwater Ecosystems, 31(9), 2621-2631