Com molts sabeu l'espai natural de l'Olla del Rei és una zona humida composada per una llacuna principal, maresmes, boscos de ribera, espartinars, pinedes, i d'altres hàbitats situats al bell mig de Castelldefels. Aquesta és, de fet, la major i última zona humida d'importància que queda al nostre municipi, així com a l'extrem occidental del Delta del Llobregat. Però ... Quines espècies protegides, hàbitats de major interès i valors més destacables allotja aquest espai natural?
Hàbitats protegits:
Pel que fa als hàbitats protegits més destacables d'aquest espai cal destacar tres: els boscos de ribera, les maresmes amb jonqueres de rereduna i espartinars inundables, i les pinedes de pi pinyer sobre antigues dunes deltaiques. Aquests hàbitats d'importància comunitària justifiquen la necessària inclusió de l'Olla del Rei a l'espai Xarxa Natura 2000. Detallem les característiques d'alguns d'ells:
Els boscos de ribera de l'Olla són masses arbòries eminentment composades per l'àlber (Populus alba), un arbre caducifoli de bon port que forma les reconegudes alberedes. A les alberedes de l'Olla del Rei trobem zones on predominen arbres joves, però a totes elles destaquen peus de bona mida i amb una longevitat molt remarcable. Es distribueixen per tota la "L" de l'Olla. Aquests boscos d'albereda, entre d'altres, es troben protegits per la Directiva Hàbitats de la Unió Europea 42/93/CEE (categoria 44.17, Annex 1). L'albereda de l'Olla del Rei suposa quasi el 40% de totes les alberedes del delta del Llobregat, essent segurament l'albereda i bosc de ribera més important de la nostra regió deltaica. A part de l'àlber trobem altres arbres acompanyants del mateix gènere com el pollancre (Populus nigra), d'altres espècies característiques de zones de ribera com l'om (Ulmus minor), o de més mediterrànies com l'alzina (Quercus ilex) ocupant diverses parts del bosc de ribera de l'Olla.
Les maresmes amb jonqueres de rereduna i espartinars inundables són un altre dels hàbitats clau i protegits de l'espai natural de l'Olla. Es troben eminentment a l'extrem oriental de la "L" de l'Olla (tocant l'avinguda del Canal Olímpic i limitant amb el passeig Pi Tort) i presenten espècies d'elevadíssim interès botànic i molt escases com són la cesquera (Saccharum ravennae), d'interès especial al delta del Llobregat. A més, en aquesta zona trobem altres joies florístiques com la mànsega (Cladium mariscus), un vegetal poc comú que també es troba inclòs a la Directiva Hàbitats 42/93/CEE. El mateix ocorre amb la comunitat d'espartinar (Spartina versicolor) de la maresma de l'Olla, un autèntic tresor inclòs a la Directiva Hàbitats (categoria 15.12, Annex 1) i que ocupa menys de 80 hectàrees a tota Catalunya.
Les pinedes de pi pinyer (Pinus pinea) sobre antigues dunes deltaiques són un hàbitat molt escàs a nivell europeu i de màxima prioritat, també inclòs a la Directiva Hàbitats 42/93/CEE (categoria 16.29, Annex 1). Aquestes pinedes es troben en un tram concret de la "L", envoltades per bosc de ribera i altres hàbitats. Són un bell exemple de la dinàmica d'aquests entorns, on les transicions entre hàbitats de rereduna i maresma, bosc de ribera i llacuna són en certes ocasions poc evidents. A més, mostren l'evolució de la linia costanera a la nostra regió essent un element patrimonial de primer ordre per la seva exclusivitat, al ser un hàbitat restringit a trams molt concrets de la costa mediterrània.
Espècies protegides:
A l'Olla del Rei, tant a la llacuna com a la "L" de l'espai, no només trobem els hàbitats d'elevat interès i protegits anteriorment citats: també trobem un bon nombre d'espècies de fauna estrictament protegides. Protegides no només per legislació catalana, sinó per lleis estatals i legislacions europees com la Directiva Aus (2009/147/CE) (Annex 1).
Per no fer una llista interminable parlarem només d'alguns dels ocells protegits més destacables de l'espai natural de l'Olla del Rei. Entre els ocells protegits de més interès subratllem als ardeids: grup on es troben animals com l'agró roig (Ardea purpurea), un visitant estival i recurrent de la maresma i la llacuna de l'Olla, el martinet menut (Ixobrychus minutus), símbol de la reivindicació i nidificant a la llacuna (fins a 3 parelles) que s'alimenta també a les maresmes, o el martinet de nit (Nycticorax nycticorax) i el martinet blanc (Egretta garzetta), visitants comuns a l'espai natural. També cal mencionar als rapinyaires amb espècies nocturnes com el xot (Otus scops) i el mussol (Athene noctua), residents als boscos de ribera de l'Olla, o diurnes hivernants o ocasionals com l'esparver (Accipiter nisus), l'aligot (Buteo buteo), el falcó peregrí (Falco peregrinus) o l'astor (Accipiter gentilis). No ens podem oblidar del blauet (Alcedo atthis), símbol de l'estany que caça peixets i invertebrats aquàtics i passa les nits al bosc de ribera, o d'altres petits ocells com el teixidor (Remiz pendulinus) o el repicatalons (Emberiza schoeniclus), cada cop més escàs a nivell continental. De forma puntual s'han observat a l'Olla espècies escassíssimes d'ocells europeus com el morell xocolater (Aytyha nyroca), en perill crític. Recordem que a l'Olla ja s'han observat més de 160 espècies d'ocells! Manifestant que es tracta d'una zona humida d'especial rellevància per aquests animals. Per tot això, l'Olla és inclosa íntegrament dins l'Important Bird Area (IBA 140) del Delta del Llobregat, designada per experts de BirdLife internacional, i està a l'espera de ser inclosa íntegrament dins la protecció ZEPA.
Entre els amfibis destaquen espècies com el gripau corredor (Epidalea calamita), de presència i cria confirmada a l'espai de maresmes de l'Olla i animal estríctament protegit per la legislació catalana. També destaquem entre els rèptils a la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), queloni present a la llacuna principal i algunes annexes. Entre els mamífers la joia de l'Olla són els eriçons: tant l'eriçó fosc (Erinaceus europaeus), especialment present a les alberedes de l'Olla, com l'eriçó clar (Atelerix algirus), que mantenia una important població fins fa poc a la zona on es va intentar construir fa tres anys, ara mateix no redetectada. Recordem, ambdos eriçons estrictament protegits.
Doncs bé ... El terrible despropòsit és que tot aquest patrimoni natural segueix en perill: és urbanitzable.
Portem més de 3 anys exigint a les administracions, especialment a l'Ajuntament de Castelldefels, que aquest espai ha de deixar de ser urbanitzable i s'ha de preservar per la nostra i les generacions futures. Això no és un caprici ... Castelldefels ha de prendre una decisió: respecte a les directives europees de protecció de la natura, al marc de sostenibilitat establert que insta a la preservació especial de les zones humides, aposta per la legalitat i legislació ambiental que protegeix aquestes espècies i hàbitats ... O aposta contra el medi ambient, el marc de la sostenibilitat i el patrimoni natural?
Modificació del PGM JA! L'Olla del Rei ha de ser protegida, incloent-la a la ZEPA i Xarxa Natura 2000 del delta del Llobregat.
L'Olla no pot seguir sent urbanitzable ni un dia més!